Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.
0

Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.
0

El nostre ADN no és nostre, sinó que és un trencaclosques d’ADN, llegat dels nostres ancestres.
0

El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.
0

La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
0

L’escriptura i la impressió han passat de mer instrument representatiu a eina bàsica de pensament. De tots els sistemes d’impressió, l’òfset ha estat el més exitós a l’hora de produir a l’engròs llibres i revistes multicolor.
0

La sorpresa provocada per un plantejament inquietant o un mag en el seu espectacle genera un enigma que el nostre cervell vol comprendre. I això ho infrautilitzem en divulgació científica.
0

Com en els bons temps de les antigues relacions agràries, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana ofereix un tracte als llauradors interessats a conservar la diversitat al camp: llavors hortícoles de sempre a canvi d’informació.
0

Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.
0

Ara tenim més informació que mai sobre nutrició, però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable.
0

Perquè el cervell funcione correctament és essencial que el nombre de neurones siga l’adequat: ni més ni menys.
0

No sabem què ens depararà la ciència del futur, però sí que constatem que mig segle després, encara perviu el creacionisme mític de Zaratustra.
0

Confesso que tinc un problemeta, que sospito que comparteixo amb molts companys divulgadors científics: allò que m’interessa a mi no coincideix amb el que interessa els meus lectors.
0
Noosfera

La noosfera abastaria tots els éssers vius amb graus més o menys elevats d’intel·ligència i seria un estadi evolutiu superior de la biosfera.
0

En la seua última col·laboració amb el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic, Mª José Carrau no ha preparat una activitat científica, sinó un regal.

0
Rave roig

Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula.
0

Sense nitrogen no existiria la vida; aquest element ha estat un dels factors que més ha limitat el creixement de la població humana.
0

En molts casos, els comunicadors tenim una visió més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors. Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.
0

Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.
0

En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.
0

La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.

0

És realment indispensable la presència d’oxigen per a l’aparició de la vida complexa pluricel·lular?
0

En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
0

Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.
0