El darrer brot de listèria va posar d’actualitat una malaltia que habitualment no ocupa grans espais en els mitjans de comunicació, però que actua contínuament i afecta moltes persones, i causa fins i tot la mort en alguns dels casos. Aquests bacteris poden esdevenir, per tant, «assassins innocents».
L’historiador de la ciència Alexander Koyrè va resumir el treball científic del segle XVI com una comprensió gradual de les obres d’Arquimedes.
Alícia fa un viatge en què apareixen peculiars personatges que li diuen el que ha de beure o menjar. No sembla tot un viatge psicodèlic induït per les drogues?
Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.
Estem, efectivament, en una emergència. Que a ningú li’n quede cap dubte. Però si hi ha alguna cosa que paralitza encara més que no assumir la situació en què ens trobem és dir que la nostra casa està en flames i a continuació posar-nos a mirar, tranquil·lament, la televisió.
La constel·lació d’Orió destaca en el cel nocturn de l’hivern pels seus tres estels brillants i en línia. Al final de la tardor la vam veure, immensa, eixint per l’horitzó est en caure la nit. Quan s’acabe l’hivern la veurem davallar cap a l’oest en les primeres hores del capvespre. Ens ofereix una bella vista, però la mitologia ens conta una història ben diferent.
Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que s’ho val.
Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà. Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència. Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.
El baobab ha de fer front a la pèrdua d’hàbitat a causa de l’agricultura, l’escassetat d’aigua, les malalties i la desaparició de disseminadors.
D’on ve la pervivència d’idees medievals curulles de creences i mancades d’observacions? Com és que animals medievals inventats, com ara la salamandra o l’uroborus, es van considerar durant tants segles éssers reals?
El primer objecte del cinturó de Kuiper que New Horizons ha visitat, després d’abandonar Plutó, es va anomenar provisionalment Ultima Thule i recentement ha rebut el nom d’Arrokoth.
«L’interès per l’explotació dels recursos del nostre satèl·lit s’intensifica», lamenta Enric Marco. I es pregunta: «Protestarem per conservar aquest patrimoni cultural o, com sempre, ens quedarem a la Lluna de València?»
L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o científiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
La cobertura vacunal alta està trobant un obstacle inesperat. Recentment s’ha detectat que les actituds i dubtes dels antivacunes están contagiant part del personal sanitari de proximitat.
Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.
Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és? És un índex, és una representació icònica i pot convertir-se en una imatge simbòlica. Hi ha tot un món condensat en una simple petjada.
Fins al s. XV amb la impremta, l'escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística d'on sabia produït. La majoria dels llibres a les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.
Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.
El flamenc és un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, com a planta de jardí o inclús d'ús medicinal.