L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
0

Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.
0
divulgador científic illustracio

Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o cien­tífiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
0
infant pediatria vacunar

La cobertura vacunal alta està trobant un obstacle inesperat. Recentment s’ha detectat que les actituds i dubtes dels antivacunes están contagiant part del personal sanitari de proximitat.
0
mercedes maestre refugiats creu roja

Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.

0
una petjada

Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és? És un índex, és una representació icònica i pot convertir-se en una imatge simbòlica. Hi ha tot un món condensat en una simple petjada.
0
grabat d'un monjo treballant a l'scriptorium

Fins al s. XV amb la impremta, l'escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística d'on sabia produït. La majoria dels llibres a les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.
0
ceguesa facial

Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.
0

El flamenc és un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, com a planta de jardí o inclús d'ús medicinal.  
0

La sobreinformació en temes alimentaris pot generar sensació d’angoixa en les persones diagnosticades de càncer, que no saben el que és cert i el que no.
0

Les cures maternals inclouen tot tipus de comportaments protectors, incloses formes molt variades d’alimentar la descendència.
0

Als monestirs medioeuropeus de la baixa edat mitjana monges com Hildegarda de Bingen rivalitzaven amb els monjos en excel·lència intel·lectual.
0
il·lustració disseminar

Què fan els científics quan expliquen i exposen la seua recerca o la dels altres? Comuniquen la seua recerca o la divulguen?
0
estació espacial internacional bogeries en òrbita

Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.
0
espàrrecs

De la recollida silvestre s’ha passat a la seua domesticació i cultiu. Però per a tindre espàrrecs al nostre hort, primer hem de conèixer aquesta curiosa planta.
0
La jove Greta Thunberg

Greta Thunberg i els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.
0
illustracio mahiques comunicació científica

El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
0
illustració gran hugo salais fona

De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.
0
La gran història

Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.
0

Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.
0

Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.
0

El nostre ADN no és nostre, sinó que és un trencaclosques d’ADN, llegat dels nostres ancestres. Som portadors de petits fragments d’ADN dels nostres rerebesavis i rerebesàvies
0

El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.
0

La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
0