Un equip liderat per l’astrònom català Guillem Anglada Escudé, que treballa en la Universitat Queen Mary de Londres, ha revelat les característiques d’un exoplaneta, que segons sembla és similar a la Terra en grandària i que gira entorn de l’estel més pròxim al Sol, Proxima Centauri.
L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.
Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.
Les cèl·lules mare tenen ja aplicacions mèdiques contrastades, però també és un dels camps de la ciència en què més teràpies fraudulentes s’estan produint.
Vivim en una era de contradiccions. L’era en la qual podríem aterrar a Mart o dominar el nostre ADN, és també l’era de Trump, del negacionisme al canvi climàtic, o de la inversió de milions d’euros en pseudociències.
La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!
«Cultiu antic i molt nostre, el card és d'origen mediterrani i des d'ací s'ha distribuït a la resta del món»
El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?
Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.
Els humans, en concret, ens gelem o ens abrusem per sobre o per sota d’un miserable interval d’una vintena o trentena de graus. D’aquí la importància d’aquest sobtat escalfament global que pateix la Terra d’ençà de la Revolució Industrial.
