A. Aguilella L'Alt Maestrat i els Ports comprenen una terra aspra, freda i eixuta. Una terra on la roca és present pertot arreu.
Salt de Robert, naixement “oficial” del riu de la Sénia. Foto: A. Aguilella El riu de la Sénia és emprat sovint per demarcar els límits septentrionals de les terres valencianes. Del Sénia
Sobre la flora d'el Barranc de la Falaguera i la Vall de la Mosquera.
Beniaia és un poble envoltat d'oliveres, carrasques i ribassos coberts de molsa. El poble és menut, enlairat en un tossalet des d'on s'ataülla un paisatge ampli. La major part de les muntanyes que hom pot contemplar, quan no són ocupades per conreus, són cobertes per una minsa vegetació de brolla mediterrània...
Resulta obvi que, cada dia més, la natura, amb tot el seu seguit de paisatges espectaculars, riquesa i diversitat d’espècies i formes del relleu, resulta motiu d’entreteniment, si no d’ocupació, per a molta gent, especialment per als anomenats amants de la natura. Tal ha estat l’increment d’aquesta afició que hui en dia disposem de catàlegs de les zones paisatgísticament i naturalísticament més interessants del país.
Una de les característiques del territori valencià es el poder gaudir, en una curta distància, de litorial i d'altra banda, d'altres muntanyes. Recorrem les altes muntanyes més importants del nostre territori.
Massa sovint ens construïm una idea parcial de la natura, formada sobretot per visites esporàdiques que ens amaguen moments íntims de la natura que poden resultar crucials per a comprendre-la. Em vull referir principalment a la presència i efecte de l’aigua en el paisatge.
