El 12 de febrer es commemora el naixement de Charles Darwin, pare de la teoria de l'evolució. De la mà de Martí Domínguez recuperem Darwiniana, el monogràfic de la revista Mètode dedicat al llegat científic del cèlebre naturalista.
«La revolució més important des de Copèrnic.» Michael T. Ghiselin, El triomf del mètode darwinià (1969). «Darwin no fou més que el més conscienciós i conseqüent d’una bandada d’investigadors en zoologia i geologia que treballaven simultàniament en l’umbral d’una teoria de l’evolució i la selecció natural.» George Steiner,
Darwin: tot un personatge de novel·la. Si més no, vist en perspectiva, des d’aquesta societat banalitzada, de tot a cent, en què vivim. La seua biografia, l’actitud davant la vida, la set de saber i les manies pareixen inventades per un novel·lista imaginatiu. Però no:
Jan Kerkhofs, l’eminent sociòleg flamenc, director dels principals estudis sobre valors a més de jesuïta sorneguer, de la corda del nostre pare Batllori, ironitzava un dia sobre el fracàs del cristianisme en un aspecte fonamental, relatiu a les creences dels europeus. Alguna cosa haurem fet
El major esdeveniment en el que va del nou segle? Sens dubte l’accelerador de partícules o neutrons LHC, amb el qual temptejarem el coneixement de l’explosió i evolució del fabulós i atomitzat fenomen, o Big Bang, que presumiblement va constituir la creació de la vida
Des que Aristòtil, a les Parts dels animals (iv, 10), va decretar que «els animals són nans comparats amb l’home», i fins l’arribada de Darwin, la relació entre (la majoria de) filòsofs i els animals no humans es fonamentà en l’antropocentrisme més obvi i això
El 2009 es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin i els cent cinquanta anys de la publicació de L’origen de les espècies. La figura d’aquest científic està lligada directament a la seua teoria de l’evolució, i en aquest sentit és àmpliament popular, però també és cert que bona part de la resta de la seua obra és poc coneguda.
Alguns historiadors van usar el darwinisme per justificar una visió lineal de la història que tenia com a cim la «civilització occidental».
[caption id="attachment_1708" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Tot al llarg del 2009 es duran a terme dues grans commemoracions: els dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i els quatre-cents anys de les primeres observacions amb el telescopi de Galileo Galilei. Per això, el 2009 serà
El món era molt més bonic, vist des de la narració bíblica, o des d’altres narracions equivalents. Tot era, en l’inici, una gran confusió, era una boira sense llum, sense matèria concreta, sense aigua ni terra, i el Déu etern va decidir donar forma i