Aquest article examina dues de les activitats econòmiques més importants en zones àrides de Llatinoamèrica: l'agricultura i la mineria, on a més el canvi climàtic impacta en la disponibilitat del recurs hídric i resulta en lluites de poder.
Fem un recorregut per l'agricultura i el territori de la comarca de la Costera de la mà del periodista Toni Cuquerella.
El projecte Blat de la Marina forma part d'un moviment en favor de la recuperació dels blats autòctons, i també dels productes agrícoles tradicionals i de proximitat.
La trufa negra ha anat guanyant presència a les nostres cuines. Les sequeres i el canvi climàtic han afectat la trufa silvestre, que actualment es troba en perill d’extinció.
Josep Roselló recupera el diari del terratinent Joan Peris Perdiguer per relatar la vida diària del món agrari valencià de finals del s. XVII.
Ressenya de l'obra Panses a l'ombria del Benicadell, obra de Carles Fuster que analitza la tradició d'escaldar la pansa a la Vall d'Albaida.
L’estudi de les respostes de tolerància dels cítrics al canvi climàtic pot mostrar-nos les claus per a desenvolupar noves varietats de cítrics capaços de resistir les futures condicions ambientals i mantenir la producció.
El dietari del terratinent Joan Peris Perdiguer entre els anys 1679 i 1698 ens permet conèixer com era l'agricultura a l'horta medieval. És un exemple de l’economia circular de l’època, on tot s’aprofitava.
Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.
El concepte de ciutat educadora parteix de l’evidència que l’espai no és neutre, sinó que genera, difon i reforça imatges i valors de manera explícita i implícita. Aquest caràcter comunicatiu és més intens com més complex, divers i ric és l’espai de referència.
