Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implicacions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.
Aquest article revisa els aspectes bàsics de la normativa de la Unió Europea sobre la producció d’aliments ecològics i conclou que, en general, aquesta no es basa en la ciència i és confusa per al consumidor.
La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.
«Cultiu antic i molt nostre, el card és d'origen mediterrani i des d'ací s'ha distribuït a la resta del món»
Mètode va dedicar el seu número 49 a desxifrar els secrets de l’olivera. El coordinador de L’arbre evitern, Fernando Sapiña, repassa la situació d’aquest cultiu mediterrani al nostre territori.
L'objectiu principal del Pla de la diversitat agrària valenciana, presentat l'1 de juny, és garantir la conservació de les varietats locals i la seua divulgació.
Actualment l’olivera, un dels cultius principals del nostre país, es troba sota l’amenaça del bacteri Xylella fastidiosa. Com va arribar de les vinyes de Califòrnia a Europa?
El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato. També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal.
El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.
