Etiqueta: agricultura

Hort de pebres
Els pebres de l’estiu

Per a molta gent el pebre més apreciat és el de fruit gran, llarg, de bona molla, que es cull verd o roig, per descomptat de carn dolça, i que es pot fer farcit o torrat.

Qui no ha plorat pelant una ceba?

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula en fresc, fregida, bullida, torrada o en salmorra, també pot ser guardada per al consum durant bona part de l'any.

biodiversitat agrària
Llavors d’ací

Nascuda a Carcaixent al juny del 2007, l’associació Llavors d’ací s’ha fixat com a missió principal la conservació i promoció de la utilització de les varietats agrícoles locals, dins del marc de l’agricultura ecològica. L’associació està formada per un grup d’agricultors (professionals i aficionats), consumidors i persones preocupades per la pèrdua de les varietats locals i els models agraris tradicionals.

llegat agrícola
El nostre llegat agrícola

A partir de la segona dècada del segle xx van tenir lloc una sèrie de canvis importants en el món agrari que van deixar de banda tot el coneixement tradicional i el saber fer dels llauradors que des de sempre havien viscut arrelats a la terra i a les condicions del seu voltant.

Un model de qualitat

Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com l'agricultura. Al llarg de la història, el món agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econòmics dels valencians. Durant mil·lennis, els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentació individual i social, en un context pràcticament d'ecosistema mediterrani, dins de les lleis de l'ecologia, adaptant-se a l'ambient i modificant-lo.

molins de Menorca
El Quixot s’ho hauria pensat dues vegades

El Quixot probablement hauria tornat pel mateix camí de vinguda si hagués vist els gegants de Menorca. Qui ho hauria de dir, que, dins d'una illa de dimensions tan reduïdes, devers una trentena de molins giraven sense descans. Això fa entendre que la sembra de