L'aqüífer de la Manxa Oriental va impulsar la proliferació de pous i la posada en regadiu de terrenys improductius. Però les aigües subterrànies són un recurs renovable, no infinit.

El 2014, la Universitat Americana de Beirut va posar en marxa un projecte participatiu de control de la qualitat de les aigües subterrànies.

Bsissi és un cas únic de control de l’ús de les aigües subterrànies per part dels agricultors en el nord d’Àfrica

No hi ha principis universals que puguen aplicar-se a la gestió de l’aigua subterrània, tot i que hi ha un consens científic ample a reclamar més transparència.

Giulio Boccaletti aborda, entre d'altres, les intervencions de la humanitat al territori per a sotmetre l'aigua als seus interessos.

En un context de sequera profunda que afecta Europa, grups d'activistes climàtics han posat el focus d'atenció en l'aigua que consumeixen els camps de golf.

La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.

Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.

Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.

Dolors Roca és tècnic agrícola, biòloga doctorada en producció vegetal i sistemes agroforestales, i membre de la Xarxa Europea Fertinnowa.