A finals de febrer de 1923, Albert Einstein va fer una estada a Espanya, on va impartir conferències a les ciutats de Barcelona, Madrid i Saragossa.

S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que fora així?

En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.

«Persiguiendo a Einstein» es un llibre per a aquells que pensen que la física moderna és molt difícil.

Mileva Maric va ser una destacada matemàtica i la primera dona d'Einstein. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs del Premi Nobel de Física.

Sens dubte, aconseguir una societat basada en el coneixement és un repte que competeix molts actors, i la universitat n’és un que representa un paper fonamental. La ciència canvia el món, però també el món en el seu sentit més ampli pot canviar la ciència.

Einstein ha estat, potser amb Isaac Newton, el físic que més pregonament ha aconseguit penetrar en la comprensió del món.

Caterina Biscari dirigeix una de les institucions cien­tífiques més importants d’Espanya i Europa, el sincrotró ALBA, el primer accelerador de partícules del sud-oest del Vell Continent.

[caption id="attachment_3317" align="alignleft" width="200"] En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, València, 2006. 326 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està tornant tan

[caption id="attachment_3316" align="alignleft" width="200"] Albert Einstein. El seu segle i la seua ciència. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, «Monografies Mètode I», València, 2005. 171 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner, premi Nobel de física i bon amic d’Albert Einstein, que «la física s’està