La biodiversitat contribueix a millorar la salut humana. Aporta benestar i redueix els riscos d'infeccions d'origen animal o pel canvi climàtic.
El nou número de Mètode està coordinat per María José Sanz i Sérgio Henrique Faria i se centra en les múltiples dimensions del canvi climàtic.
La crisi sanitària del coronavirus no ha alterat la urgència de reflexionar sobre el canvi climàtic; en tot cas li ha afegit una altra dimensió i ens ha mostrat que problemes ambientals, econòmics o de salut estan interconnectats i tenen punts en comú.
No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris
La divisió del temps geològic més recent està basada en esdeveniments de caràcter climàtic provocats per variacions en l’òrbita i l’eix de rotació de la Terra a escala de milers d’anys. No obstant això, la magnitud del canvi geològic causat per la humanitat a través
L'antropocè afecta sobretot als oceans, augmentant la seua temperatura i fent-los més àcids i menys oxigenats.
El llibre Antropocè: la fi d’un món, de l’investigador del CSIC Daniel Closa, està adreçat a qualsevol classe de públic i explica què és i com ens afecta això del canvi climàtic. És una lectura que arriba just en el moment adequat.
L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.
Vivim una crisi que anomenem antropocè. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials: la destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors.