Roger Bartra es va llicenciar a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història en 1967. Va cursar estudis de mestratge en ciències antropològiques a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i es va doctorar en sociologia a la Sorbona de París.
Entrevista a Robert Sapolsky, professor de la Universitat de Stanford (EUA), on ens parla sobre algunes de les qüestions més actuals de la biologia.
Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.
El monogràfic 'La memòria escrita en els ossos' de Mètode està dedicat al paper de les ciències forenses en la recuperació de la memòria històrica.
Les ciències socials i del comportament comparteixen moltes característiques amb les ciències «exactes» o «naturals», incloent-hi el compromís amb l'anàlisi sistemàtica de dades empíriques, ja siguen quantitatives o qualitatives. No obstant això, l'objecte de les ciències socials és de vegades més imprecís, implica moltes entitats abstractes i els seus mètodes no sempre inclouen mesuraments o experimentació.
Què podem aprendre de les societats tradicionals? Podríem pensar que no res, i estaríem totalment equivocats. The world until yesterday (traduït al castellà como El mundo hasta ayer per Debate, 2013), el darrer llibre del nord-americà Jared Diamond (nascut el 1937), és una resposta, detallada
L'accés de les dones a professions tingudes tradicionalment per pròpies d'homes com la medicina, el professorat i també la recerca ha estat problemàtic fins a dates relativament recents. Algunes, tanmateix, com les tres que presenta com a exemple l'article, han esdevingut pioneres en algunes de les disciplines i espais més difícils i compromesos.
L’antropologia social i cultural ha estudiat la reproducció des del punt de vista de diverses especialitats –parentiu, simbolisme, feminisme, salut– i ha assenyalat tant les dimensions que comprèn com el caràcter social, construït i central per al manteniment d’una societat.
L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.
[caption id="attachment_7338" align="alignleft" width="200"] Armas, gérmenes y acero. La sociedad humana y sus destinos. / Jared Diamond. / Debate pensamiento, Madrid 1998. / Traducció de Fabián Chueca. / 527 pàgines.[/caption] Per què, en el moment de la seua trobada amb els europeus, els habitants de Nova