A Goethe li interessava trobar allò que manté íntimament unida la naturalesa, el «sagrat enigma» que caracteritza tots els éssers.
El món és una obra coral d’autor desconegut; desconeixem l'autoria de moltes obres i descobriments. L’important no és signar, sinó fer bé coses rellevants.
L'arquitectura de Miquel Àngel reflecteix l'esperit del Renaixement: una fusió entre les formes de coneixement, entre l'art i la ciència.
La Jungla de Cristal compta amb un forat de guió, que es podria justificar si utilitzarem el principi d'incertesa de Heisenberg, pel quan no poden establir-se amb precisió determinats parells de variables físiques.
Els dissenys de Diego Mir han transcendit la seua figura i s'han convertit en símbols de participació ciutadana.
La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.
Humboldt i Nuria Rodríguez, passat i present, ciència i art. Tot s'entrellaça a l'exposició de l'artista valenciana, que ens explica com els passos del naturalista alemany han guiat el seu viatge personal i han marcat la seua mostra.
Ha faltat Joan Cardells (València, 1948), cofundador de l'Equipo Realidad. L'artista va ser l'encarregat d'il·lustrar la portada del primer anuari de la revista Mètode editat en anglés.
La transcendència en Alex Francés és memòria i dol, és un camí poques vegades rectilini, un trànsit del dolor a l’oblit i del dolor al record.
Manuel Sáez troba en el nexe entre art i ciència una important font d’idees. En el seu taller, observa sistemàticament cares, cossos i objectes i els retrata amb la precisió d’un cirurgià.