La detecció d'ones gravitacionals obre un camp apassionant en astronomia. Aquesta setmana s'ha anunciat la primera observació directa d'un sistema binari format per un forat negre i una estrella de neutrons.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
El 2020 tindrà un dia més que els anys comuns, però quin és l'origen d'aquesta particularitat del nostre calendari? Respon Amelia Ortiz-Gil, doctora en Astrofísica i divulgadora de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Julián Blanco Rodríguez es troba immers en un dels projectes més ambiciosos en el camp de la física solar fins al moment: el llançament de la sonda Solar Orbiter (SolO), programat per a aquesta setmana des de cap Canaveral, a Florida.
L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
Enric Marco, tècnic superior d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i doctor en Física Solar, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Astronomia de trinxera.
«Astrophysics for people in a hurry» és una obra no apta per a gent amb presses, que necessita de temps i de certa familiaritat amb el vocabulari científic per a ser gaudida.
La nau Solar Orbiter de l’ESA serà llançada a l’espai a principis de l’any 2020 i s’aproximarà enormement a la nostra estrella per a obtenir una visió inèdita del Sol: veure-lo pràcticament des de dalt.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.