L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
Visualitzar les galàxies allunyant-se les unes de les altres amb el pas del temps ens permet rebobinar la pel·lícula còsmica. A partir d’aquesta imatge no és difícil arribar a la idea del Big Bang, la gran explosió que va iniciar l’expansió còsmica.
La detecció de matèria fosca suposaria un canvi crucial en el model físic que tenim del nostre univers, perquè seria la corroboració de l’existència de la seua existència.
Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.
«Quan mire el cel estrellat m’abisme en la seua infinitud» escrivia Pascal. Certament, la mirada al cel estrellat és motiu de qüestions eternes, sobre la nostra insignificança en el cosmos, sobre la raó de tot plegat, sobre la incapacitat humana per a capir l’origen de
Comencem la celebració dels 25 anys de la revista Mètode recuperant el número 21, Comprendre l'univers, coordinat per Joan Ferrando i corresponent a la primavera del 1999.
En aquest article l'autor explora com ha presentat el cine diversos conceptes astrofísics al llarg de les dècades, i com, de vegades, ha inspirat fins i tot la direcció de la investigació científica.
La filosofia científica és filosofia informada per la ciència, que usa eines exactes com la lògica i la matemàtica, i proporciona a l’activitat científica un marc on dirimir les qüestions més generals sobre la naturalesa, el llenguatge que usem per descriure-la i el coneixement que
L’univers en la seua totalitat està dominat, per un costat, per la gravetat i, per un altre, per les partícules d’interacció dèbil. La identitat de la matèria fosca continua sent un misteri de l’univers sense resoldre. Mentrestant, els neutrins han madurat de la seua condició de partícules fantasma a ser missatgers visibles d’alguns dels fenòmens astrofísics més intrigants.
Els neutrins són partícules neutres que tan sols interactuen dèbilment, la qual cosa les converteix en poderoses fonts d’informació sobre els processos més energètics de l’univers, però es necessiten detectors de dimensions gegantines ubicats al fons del mar o davall el gel antàrtic per a poder detectar-los.