galaxia

Quan observem l’univers, pot ser que veiem la mateixa galàxia en diferents èpoques i moments de la seua evolució?

El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.

0

El ball de Venus

Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.

0

Un visitant interestel·lar

Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.

0

Entrevista a Dava Sobel

Entrevista a Dava Sobel, escriptora i divulgadora científica.

0

Virginia Trimble, una mirada al cosmos

Recuperem l'entrevista realitzada a Virginia Trimble l'any 2010 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

0

Dels ‘little green men’ als púlsars

Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.

0

La síndrome de Kessler

La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.

0
L’Atmosphere: Météorologie Populaire, de Flammarion

De la imaginació a la ciència

Al llarg de la història, pensadors, filòsofs i científics han donat suport als seus postulats proposant l'existència d'entitats indetectables però necessàries per a explicar el món segons les seues observacions.

0

Gaia: la imatge definitiva de la Via Làctia

En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.

0
superlluna

Què és una superlluna?

Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.

0