El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.
Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.
Entrevista a Dava Sobel, escriptora i divulgadora científica.
Recuperem l'entrevista realitzada a Virginia Trimble l'any 2010 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.
La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.
Al llarg de la història, pensadors, filòsofs i científics han donat suport als seus postulats proposant l'existència d'entitats indetectables però necessàries per a explicar el món segons les seues observacions.
En l’Observatori de Lund a Suècia es troba una pintura de la primera representació realista de la nostra galàxia, la Via Làctia. La idea de dur a terme aquest treball científic i artístic va ser de l’astrònom suec Knut Lundmark, qui, a començament de la dècada dels cinquanta, es va plantejar representar la Via Làctia en el seu conjunt.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.