És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.
Un dels errors científics que se solen cometre les pel·lícules de ciència-ficció on es visiten altres planetes, és com de mal plasmada hi és la gravetat. Gairebé sense excepció, aquesta és igual a la terrestre. Tant hi fa que l’acció tinga lloc a Mart (on la
Ja ho deia la darrera cançó de l'àlbum de Pink Floyd 'The Dark Side of the Moon', publicat el 1973: «There's no dark side of the Moon really. Matter of fact, it's all dark.»
Pregunta enviada per FRANCESC AGUILAR I DOMENJÓ (Grau de Castelló). MANEL PERUCHO respon: Les darreres observacions de radiació de fons de microones i supernoves tipus Ia cosmològiques indiquen que l'Univers té geometria plana i s'expandeix de manera accelerada. Aquest fet, que sembla no estar relacionat amb la
En una nit tranquil·la, sense núvols ni Lluna i, sobretot, lluny de la contaminació lumínica de la ciutat, la bellesa del firmament ens fascina. Per això, ja des de l’antiguitat, l’ésser humà pensà que aquest havia de ser obra dels déus i associà les constel·lacions
Quins son els origens de la literatura científica de divulgació? Quin es el primer llibre d'aquest gènere? Ho descobrim en aquest article sobre Flammarion.
En els darrers anys, una flota de satèl·lits artificials està produint un gran avanç en el coneixement del nostre estel. Comencem a entendre l’atmosfera calenta del Sol, la que ens envia els raigs X i ultraviolats i les partícules que influeixen en l’estat i composició
No és fàcil que les galàxies es troben aïllades en l’espai, més aviat formen grups que van des d’aquells constituïts per algunes dotzenes de membres fins als cúmuls rics de galàxies que poden contenir milers de membres. A més a més, la massa total d’un
[caption id="attachment_10051" align="alignleft" width="200"] A la lluna de València / 10 biografies d’astrònom a astrònom Diversos autors / Introducció per Víctor Navarro Brotons. / Càtedra de Divulgació de la Ciència – Universitat de València. València, 2012. 149 pàgines.[/caption] L'astronomia figura en els orígens del pensament humà.
Al llarg de la història de l’astronomia, diferents pensadors, filòsofs i científics han postulat l’existència d’entitats que, tot i no ser visibles o detectables en la seua època, o potser mai, eren, no obstant això, necessàries per a mantenir l’estabilitat del cosmos, tal com ells ho veien i ho entenien.