La mecànica per a atorgar l'Oscar a la millor pel·lícula de l'any és una mica complexa i, fins i tot, a voltes no s'entenen els mèrits d’algunes guardonades, com li va ocórrer a l'autor el 2022 amb Tot a la vegada a tot arreu.

Jeroni Munyós, astrònom valencià del segle XVI, va fer importants observacions de la supernova que va explotar el 1572, d’eclipsis, estels… així com cartografies d’enorme precisió de tot el nostre territori.

El nostre planeta és bombardejat per partícules carregades, quasi tan veloces com la llum, que col·lideixen amb els àtoms de l'atmosfera i generen una pluja de partícules resultants d'aquests impactes

Ens ho explica Inmaculada Pascual Villalobos, que, a més, ens descobreix el fenomen conegut com a «fata morgana».

Rarament la pseudociència tracta el tema de la formació dels deixants que de vegades els avions tracen al cel. Generalment aquests deixants han estat en el punt de mira de teories de la conspiració més que no de la pseudociència en si mateixa.

Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.

L’atmosfera de Tità amaga una de les químiques orgàniques més complexes del sistema solar, començant amb el nitrogen i el metà que permet la formació d’hidrocarburs i nitrils i fins i tot de molècules prebiòtiques.

Els sistemes dinàmics dissipatius perden energia contínuament i açò determina el seu destí dintre del sistema en què existeixen. Els anomenats «atractors estranys» hi juguen un paper rellevant.