El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.

Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

Migrant, migrant, hem arribat a tots els confins de la Terra. Al principi, lentament. Després, amb la invenció dels vaixells, prou de pressa. Avui, gràcies als vehicles motoritzats, a gran velocitat. Som l'espècie més migradora de la història.

El falquinyol o falcó de la reina és un endemisme mediterrani la biologia del qual està lligada al fenomen migratori. Contràriament a altres aus de presa, el falquinyol és una espècie gregària i colonial.

Pregunta enviada per LAURA RUBINAT (Tàrrega). ALBERT MASÓ respon: Bé, per donar una bona resposta caldria concretar el que entenem per «orinar». Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres –i la resta de mamífers–, els ocells no orinen. Però també podríem dir que ho fan

Un homenatge als grans viatgers del món. Les aventures, els colors, i els fenomens de la migració dels aus i altres animals.

Són acolorits i cridaners. Incapaços de passar desapercebuts. Només cal tenir l’orella una mica avesada per detectar-los des del començament de la primavera, quan ens sobrevolen en estols que arriben des de la hivernada africana. I no es diuen abellerols per casualitat. Aquest ocell desperta

[caption id="attachment_5147" align="alignleft" width="200"] Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya del Nord, Franja de Ponent i Andorra, per J. Estrada, F. Jutglar i T. Llobet, publicat per Lynx (Bellaterra, 2010, 286 pàgines).[/caption] No deixa de ser sorprenent que, ben entrat el segle

Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.