Etiqueta: bacteri

microbis Carles Puche
Microbis per guarir

L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.

Escala

L'escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. No és un sinònim de mida. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió. És el mateix mapa d’abans, però més gran. S’hi veuen les mateixes coses. Només n’incrementes l’escala

L’Ebola de les oliveres

Actualment l’olivera, un dels cultius principals del nostre país, es troba sota l’amenaça del bacteri Xylella fastidiosa. Com va arribar de les vinyes de Califòrnia a Europa?

Poden tindre càncer les plantes?
Poden patir càncer les plantes?

Les plantes poden reproduir fallides en el creixement d’algunes cèl·lules, que provoquen la formació de masses cel·lulars que es podrien considerar càncers. No obstant això, hi ha diferències amb el càncer més conegut, l’animal.

La sífilis i la bogeria de Nietzsche

 «Hi ha proves que indiquen que Nietzsche passà per les tres etapes de la sífilis: el xancre de la sífilis primària; febre i dolor de la sífilis secundàriai la temuda tercera fase: la parèsia» El dia 3 de gener de 1889, en una plaça coberta de neu de

Post Feature Image
«Una historia de la biología según el conejillo de Indias», de Jim Endersby

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.

La fàbrica de microorganismes

«En general, totes les col·leccions de cultius tipus naixien perquè algú s’encarregava de mantenir una sèrie de microorganismes. Sempre hi havia algun professor que hi dedicava el seu temps. Si el professor es traslladava, normalment la col·lecció ho feia amb ell, llevat que aquesta pertanyera a alguna institució.»