Cristina Crava, investigadora Ramón y Cajal del grup BIOTECMED de la Universitat de València, desenvolupa productes o tècniques que milloren l'ús d'entomopatògens al camp per poder controlar les plagues.
Pilar Domingo compagina la tasca d'investigadora Ramón y Cajal en l’I2SysBio, on lidera el grup «Virologia ambiental i biomèdica», amb la docència en el Departament de Genètica a la Universitat de València.
La comunicació entre individus, poblacions o comunitats és una característica intrínseca de la vida, de la cèl·lula. De fet, una de les primeres formes de transmetre informació entre individus la van inventar els bacteris, que poblen la Terra des de fa almenys 3.500 milions d’anys: es tracta de la «percepció de quòrum» (quorum sensing).
Mirko Grmek va proposar el concepte de patocenosi per indicar que cada malaltia no és un ens aïllat, sinó que forma part del sistema dinàmic de malalties que afecten una societat en cada moment.
Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.
Els animals salvatges poden servir com vigilants mediambientals per a conèixer la contaminació per resistència als antimicrobians.
La resistència als antibiòtics és un dels majors reptes de salut pública. Però, quin ha sigut l'impacte de la COVID-19 en aquest fenomen?
La resistència als antibiòtics afecta directament a la salut dels humans, però també a la dels animals i al medi ambient.
L'ús dels fags en biomedicina pot abordar la problemàtica de la resistència dels bacteris als antibiòtics. No obstant això, encara hi ha punts febles per a implantar-los en la pràctica clínica.
Els bacteris resistens als antimicrobians s'han convertit en una de les principals causes de mort al món, segons publica aquesta setmana The Lancet.