[caption id="attachment_2384" align="alignleft" width="200"] Filosofia zoològica.Jean Baptiste Lamarck.Trad., intr. i notes d’Agustí Camós Cabeceran.Institut d’Estudis Catalans; Editorial Pòrtic; EumoEditorial. Barcelona, 2007. 455 pàgines.[/caption] Jean Baptiste Monet, el cavaller de Lamarck, és un d’aquells escollits amb qui topem normalment en les pàgines dels llibres de text de
[caption id="attachment_2093" align="alignleft" width="183"] American Earth: Environmental Writing Since Thoreau. Bill McKibben (ed.). The Library of America. Nova York, 2008. 1.160 pàgines.[/caption] «El que he observat de la llacuna –va escriure Henry David Thoreau– no és menys cert en l’ètica.» Des que es va publicar el
[caption id="attachment_1946" align="alignleft" width="186"] Promiscuidad.Tim Birkhead.Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 317 pàgines.[/caption] Herbert Spencer va utilitzar la frase «supervivència del més apte» com una metàfora equivalent al concepte de selecció natural de Darwin. Aquesta frase va tenir èxit, fins al punt que el mateix Darwin la va
Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.
La biologia molecular i la prehistòria han anat de la mà des de fa un temps per traçar una visió coherent de l’expansió de la moderna humanitat pel planeta i definir la cronologia i les trajectòries seguides per les distintes poblacions prehistòriques.
Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica...
En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.
És difícil imaginar els canvis que han tingut lloc en la ciència del segle XX sense tenir en compte les dones, tant en la pràctica científica com en la investigació feminista, totes dues inseparables del moviment polític de les dones.
Quan un paisatge galleja hi sura alguna cosa a l’ambient. Hi ha la sensació d’estar en un lloc especial, en aquell indret del bosc que fa temps que no trepitja ningú, l’ambient nemoral de les pinedes de pi negre.
El gozo intelectual és la proposta de Jorge Wagensberg per a identificar quan i com una persona fa un passet més en la comprensió de la realitat. La relació entre plaer i coneixement sorgiria de la natura curiosa de l’ésser humà. Aquest «goig» seria un motor que fa avançar la ciència, una mena de fam que fa que l’home s’alimente d’explicacions sobre el món.