L'etnobotànica es basteix amb gent capaç d'entendre els múltiples llenguatges en què s'expressa la natura. Joan Pellicer era una d'aquestes persones.

La reflexió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat.

La família botànica de les lleguminoses té un lloc principal al nostre hort en hivern. Ens interessen perquè aporten avantatges agronòmics a la fertilitat de l’horta, i aliments de bona qualitat a la taula en primavera.

Després del significatiu número d'estiu, volem finalitzar la nostra col·laboració amb la celebració de l'Any Internacional dels Boscos amb una proposta per conèixer millor el nostre bosc mediterrani.

És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana.

Sobre la flora d'el Barranc de la Falaguera i la Vall de la Mosquera.

[caption id="attachment_3334" align="alignleft" width="200"] La fecundación de las orquídeas. Charles Darwin. Traducció de Carme Pastor. Introducció de Martí Domínguez. Editorial Laetoli, Universidad Pública de Navarra. Navarra, 2007. 297 pàgines.[/caption] Resulta extraordinari estar escrivint una ressenya per transmetre la novetat editorial d’una obra de Darwin, de l’autèntic

[caption id="attachment_2891" align="alignleft" width="200"] Guia Botànica del Parc Natural del Montgó. Jaume X. Soler, Lluís Serra i Joan Torres. Ajuntament de Xàbia. Xàbia, 2007. 340 pàgines.[/caption] Botànics i afeccionats a les plantes valencianes han hagut d’esperar molts anys, però el temps ha pagat la pena. Tres

[caption id="attachment_2869" align="alignleft" width="200"] La sombra de los árboles. José M. Alcañiz et al. Ruzafa Show. València, 2007. 200 pàgines.[/caption] L’escriptor francès Jean Giono ens convidava, ja fa uns quants anys, a plantar arbres en la seua entranyable obra L’home que plantava arbres, com a sistema

Deixeu-me que comence a parlar de la figuera recordant un fet històric del qual enguany s’escauen els quatre-cents anys: l’expulsió, el 1609, dels nous convertits de moros del Regne de València.