El catedràtic d'Ecologia reivindica la investigació dels entorns semiàrids i la necessitat d'un vessant més humà en la ciència.
El barret fa referència a la nostra incapacitat per a veure la pèrdua de biodiversitat global i la fragmentació dels hàbitats, reflexiona el fotògraf.
El número 107 de Mètode, coordinat per Carles Pedrós-Alió, Josep Maria Gasol i Rafel Simó, se centra en l'impacte de les activitats humanes en el mar.
Als oceans, les algues bentòniques hi proliferen a l'engrós. Els anglosaxos anomenen aquestes macroalgues 'kelp' o 'varec'.
Les espècies bioactives de la Mediterrània podrien utilitzar-se per descobrir nous medicaments, però el canvi global suposa una amenaça per a elles.
El canvi climàtic i la intervenció humana al Mediterrani han produït proliferacions de microalgues en les costes.
Els efectes dels abocaments urbans no s'observen a simple vista però provoquen efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics.
El transport de gel continental a l’oceà i l'expansió tèrmica de les aigües són els principals factors d'augment del nivell de la mar, amb un impacte global.
L'antropocè afecta sobretot als oceans, augmentant la seua temperatura i fent-los més àcids i menys oxigenats.
Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana pel que ja percebem com l’amenaça més gran per a la humanitat no ha parat