Revisem les darreres aportacions de les teories de la cognició corporitzada, que ens acosten a una nova visió de la cognició humana.
Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt.
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
El cervell dels humans moderns és el resultat de l’evolució d’un pla de construcció (Bauplan) que comença a dissenyar-se fa 500 milions d’anys.
La biologia evolutiva del desenvolupament evo-devo consisteix a comparar les trajectòries de desenvolupament completes de les espècies, un enfocament bastant innovador aplicat a la neurobiologia.
El procés de percepció és un procés creatiu que involucra gran part del nostre cervell i, a més, s'aprèn. Contínuament rebem informació del medi extern i intern (el nostre propi cos), informació que el nostre cervell interpreta en centèsimes de segon i li dóna sentit.
«Neurociencia para Julia» és, a més d'un llibre sobre neurociència, és una subtil invitació al pensament crític i a l’escepticisme.
La interpretació d'electroencefalogrames és una tasca clínica duta a terme per especialistes que estudia els impulsos elèctrics del cervell, conseqüència de l'activitat neuronal.