En el món occidental, el cristianisme ha produït relats que han servit de referència a la investigació científica durant segles. Ací s'analitzen dos d’aquests exemples –la història de la creació i la història de Noé i el diluvi universal.

Amb motiu del Dia Darwin repassem amb Janet Browne, historiadora de la ciència, alguns aspectes de la biografia del naturalista anglès. 

Darwin creà un híbrid entre la novel·la i l’assaig on l’ordre narratiu es troba al servei de la veritat, establint així un nexe entre literatura i ciència.

Els noms d'espècie referits a algú es denominen epònims. Charles Darwin és la persona a qui se li han dedicat més espècies.

Lucy Cooke, l’autora de La inesperada verdad sobre los animales, posa els ulls de la biologia evolutiva sobre una acurada selecció de tretze animals per a compartir amb nosaltres un relat zoològic veraç, alhora que enginyós i divertit.

L’entusiasme de Simonetta Gribaldo cap als arqueus és evident. No en va els ha dedicat gairebé tota la seua trajectòria científica, cosa que no va ser fàcil. Però dins del món de la microbiologia, l’estudi dels arqueus ha estat de baixa prioritat fins fa ben poc.

Amb motiu de la celebració del Dia Darwin, repassem els articles que Mètode ha dedicat al naturalista anglés.

Recuperem l'entrevista realitzada a Janet Browne l'any 2009 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

S'atribueix a Darwin l'opinió que les llàgrimes només serveixen per a lubricar l'ull, però avui s'accepta que tenen també una  funció social.

El rubor és una característica específicament humana, ja que no es dóna en els nostres parents més propers, com el ximpanzé, el goril·la o l'orangutan.