Edward O. Wilson

Entrevista a Edward O. Wilson

Una entrevista amb un dels científics més destacats del segle XX , autor d’obres tan cabdals com Sociobiologia o Sobre la naturaleza humana.

0

Entrevista a Javier Sampedro

Javier Sampedro (Madrid, 1960) es va doctorar en genètica i biologia molecular en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid. Va treballar-hi durant set anys. Més tard va dedicar tres anys de la seua vida a ser investigador postdoctoral al Laboratori de Biologia Molecular del Medical Research Council, en Cambridge (Regne Unit).

0
Stefano Fantoni

Entrevista a Stefano Fantoni

Els cabells blancs i escarotats i una manera de caminar desacompassada conviden a pensar que s’acosta el típic científic afable i genial que per primera vegada abandona la seva torre d’ivori. Res més lluny de la realitat, uns ulls desperts i una mirada penetrant el delaten ja abans de començar a parlar.

0

Entrevista a Umberto Eco

Umberto Eco (Alessandria, 1932) és considerat per les seues teories una de les figures més destacades al món de la semiòtica, i actualment exerceix la seua càtedra a la universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa. No obstant això, el seu nom està lligat a les seues incursions en la narrativa amb obres tan conegudes com El nom de la rosa.

0
comunicació científica

Cal reinventar la comunicació científica?

La comunicació és una activitat humana molt complexa. Comprendre-la requereix una anàlisi detallada. Quan es tracta de comunicar un camp específic com la ciència i la cultura científica, l’anàlisi ha de ser encara més elaborada.

0

Ciència i còmics

Alguns estudis recents mostren que els joves semblen cada vegada més desinteressats per la ciència. Resultats escolars mediocres en les assignatures científiques o l’elecció d’estudis que privilegien les branques de la sociologia o de l’economia mostren que els joves s’han tornat pràcticament al·lèrgics a l’ensenyament de les ciències.

0

Ciència i públic: història d’una parella

Sembla absurd decidir per un vot la veritat d’un teorema de matemàtiques o la realitat d’àtoms i molècules. Fins i tot entre els campions de la democràcia, se sol admetre que les proposicions científiques no tenen res a veure amb el sufragi universal. La ciència escapa al domini públic, tothom ho sap.

0

L’impacte de les novetats: la ciència popular en una època de descobriments

El Renaixement ha estat qualificat sovint d’“època de descobriments”. Encara que avui dia pocs historiadors compartesquen les opinions de Jacob Burckhardt, historiador suís del segle XIX que va dir que el Renaixement era l’època del “descobriment del món i de l’home”, és impossible no sorprendre’s pels importants descobriments científics i geogràfics d’aquesta època.

0

Ciència animada

Per a molts científics, la ciència és una activitat cultural més dintre de les relacions socials. “Cultura menos ciencia igual a humanidades”, titulava Jorge Wagensberg un dels seus articles l’any passat. “La ciencia también es cultura”, és el títol d’una conferència que Manuel Toharia ha donat en diversos llocs recentment.

0

Els meus primers viatges per Espanya

Les circumstàncies de treball en el camp de la botànica en Espanya han canviat radicalment des de la meua primera introducció en aquest país el 1947. Aleshores, Espanya encara estava refent-se de la guerra civil que havia destrossat el país i, sota la dictadura de Franco, es trobava en gran part aïllada de la resta del món.

0