El professor Kaku ens condueix en un viatge a través del temps i de l’espai, analitzant breument la història de l’exploració espacial per centrar-se ben aviat en el seu futur.
Mig segle després de la metàfora futurista de Kubrick, perviu el creacionisme mític de Zaratustra, que continua essent el nord cosmogònic d’alguns. Aquest inici sonor acompanyant la seqüència d’un primat llençant enlaire un os com a primera eina i, per tant, estrenant l’antropocè, esdevingué icònic.
Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.
El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, a La Corunya, acull l’acte d’entrega dels premis de la setena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats d’inspiració científica organitzat pel CSIC.
«The Martian» pot ben bé servir com a porta d’entrada a la ciència-ficció, a l’astronomia i també, per què no, a la ciència en general.
Si Verne i Wells van ser els pares de la ciència-ficció, sens dubte Poe va ser-ne l'avi.
En un món cada vegada més complex, incloure la ciència i la tecnologia i els seus efectes en la literatura és quelcom del tot imprescindible.
Quan es parla de les relacions entre les novel·les i les seues adaptacions cinematogràfiques és fàcil topar amb l’acudit de la cabra que, en un abocador, acaba de menjar-se un rotllo de pel·lícula. Quan una altra cabra se li acosta i li pregunta què li ha semblat, la primera respon: «No estava malament, però em va agradar més el llibre.»
La distopia, també anomenada antiutopia, ha estat un dels subgèneres més productius de la literatura i del cinema de ciència-ficció del darrer segle. Hom atribueix el neologisme del terme a l’economista britànic John Stuart Mill, un inconformista defensor de la llibertat sense quasi fronteres amb el límit que imposaria el dany que la nostra actuació pot infligir a un altre.
L'any 1968 s'estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, <em>2001: una odissea de l'espai</em>, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, <em>El planeta dels simis</em>, també contribuí a establir les bases d'una ciència-ficció més intel·ligent.