Una diferència fonamental entre els bolets i les tòfones és que, mentre que els primers desenvolupen els fruits per sobre del sòl, les tòfones els formen sota terra.
Les cireres, les prunes, les bresquilles, els albercocs i les ametles són fruits d’arbres del gènere Prunus. En particular, les cireres són els fruits de Prunus avium, i n’existeixen unes 900 varietats en producció en tot el món.
Al llarg de l’evolució, algunes plantes, com l'all i la ceba, han desenvolupat diferents mecanismes de protecció contra l’acció de depredadors, insectes i microorganismes.
Hi ha un cúmul de circumstàncies que donaren lloc a aquell declivi en el sabor de les tomaques. En l’origen es troba la intensificació del cultiu.
L'olor de la flor de taronger és molt agradable i pot servir per amanir algunes receptes.
Des d'un punt de vista evolutiu, pensem que la funció del gust amarg és evitar la ingestió de substàncies tòxiques.
La fenolasa i les ortoquinones són les substàncies responsables de la coloració marró que adquireixen moltes fruites i verdures quan es tallen o es pelen.
El gust és la modalitat sensorial que guia els organismes cap a la identificació de nutrients i toxines: els aliments que contenen nutrients es consumeixen i els productes que contenen toxines s'eviten. Els estudis de percepció del gust han mostrat que tenim una aversió innata per l'àcid.
Donada la seua importància, no és estrany que al llarg de l’evolució s’haja desenvolupat un sistema per detectar la presència de sal, sistema que es troba incorporat al sentit del gust.
El gust dolç ens permet detectar la presència d’hidrats de carboni solubles en aigua, i aquest gust ens guia cap a la ingestió d’aliments amb elevat contingut energètic.
