Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.

Víctor Navarro, catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, i Jesús Català, professor d’Història de la Ciència de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, són els responsables de l’exposició sobre el naturalista anglès Charles Darwin que s’exposarà al Palau de Cerveró fins al pròxim setembre. Amb el títol de Darwin, el seu temps, la seua obra, la seua influència els comissaris tracten d’ubicar-nos en el context en què el científic desenvolupà la seua carrera i destaquen la vigència de les seues teories.

El 12 de febrer de 1809 naixia a Anglaterra Charles Darwin, l’home que mig segle després hauria de publicar l’obra cabdal de la biologia moderna, L’origen de les espècies. La vigència de les teories del naturalista britànic i el qüestionament a què encara el sotmeten

Quan es va acabar la Guerra Civil jo tenia set o vuit anys. Puc recordar alguna cosa d’aquells dies i encara tinc present alguna imatge que em va commoure particularment. Entre els esdeveniments que més em van impressionar potser hi ha els crits i l’entusiasme manifestat pels qui aclamaven els vencedors, que arribaven a l’actual plaça de l’Ajuntament de València en camions plens de banderes i boines roges; i d’altra banda, pel carrer de Sant Vicent, la desfilada dels soldats vençuts camí de la presó.

Nascuda a Carcaixent al juny del 2007, l’associació Llavors d’ací s’ha fixat com a missió principal la conservació i promoció de la utilització de les varietats agrícoles locals, dins del marc de l’agricultura ecològica. L’associació està formada per un grup d’agricultors (professionals i aficionats), consumidors i persones preocupades per la pèrdua de les varietats locals i els models agraris tradicionals.

A partir de la segona dècada del segle xx van tenir lloc una sèrie de canvis importants en el món agrari que van deixar de banda tot el coneixement tradicional i el saber fer dels llauradors que des de sempre havien viscut arrelats a la terra i a les condicions del seu voltant.

Poques activitats han anat tan lligades al desenvolupament de la nostra societat com l'agricultura. Al llarg de la història, el món agrari ha estat un component fonamental en els canvis socials i econòmics dels valencians. Durant mil·lennis, els nostres avantpassats han seleccionat i utilitzat vegetals i animals per a la seua alimentació individual i social, en un context pràcticament d'ecosistema mediterrani, dins de les lleis de l'ecologia, adaptant-se a l'ambient i modificant-lo.

«Els cants són parts d’un estat d’ànim serè, i inesperades desgràcies enterboleixen els meus dies; els cants reclamen la calma i la soledat de l’escriptor, i jo sóc joguina dels mars, dels vents i de fosques tempestes.»

Des dels inicis de l’agricultura els llauradors han triat, millorat, intercanviat i adaptat algunes espècies naturals a les seues necessitats, desenvolupant així una enorme diversitat dins de cadascun dels vegetals i animals domesticats.

El 2004 el doctor José María Bengoa Lecanda era investit com a doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant¹, l’últim dels nombrosos reconeixements que ha rebut el doctor per la seua lluita contra la desnutrició. En aquest sentit, l’any 2000 va nàixer la Fundació José