Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè no en quedaria per a mantenir el cor bategant.
Gràcies a la seguretat alimentària, malalties com el tifus i el còlera pràcticament han desaparegut.
Una epidèmia com la que malauradament hem viscut pot fer que isquen les pitjors pors. El cinema i la literatura han sabut emprar aquesta por per a construir guions on una epidèmia és el centre de la història o bé l’excusa al fons.
Alícia fa un viatge en què apareixen peculiars personatges que li diuen el que ha de beure o menjar. Després d’això, li passen coses estranyes. No sembla tot un viatge psicodèlic induït per les drogues?
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.
En aquest article l'autor explora com ha presentat el cine diversos conceptes astrofísics al llarg de les dècades, i com, de vegades, ha inspirat fins i tot la direcció de la investigació científica.
Fins a quin punt és real la ciència que apareix en la saga La guerra de les galàxies? Aquesta és una pregunta recurrent entre les persones que han vist les pel·lícules d’aquesta famosa space opera.