La mecànica per a atorgar l'Oscar a la millor pel·lícula de l'any és una mica complexa i, fins i tot, a voltes no s'entenen els mèrits d’algunes guardonades, com li va ocórrer a l'autor el 2022 amb Tot a la vegada a tot arreu.
En aquesta ressenya del film Oppenheimer, la doctora en Dret Clara Portela critica la visió victimista de Robert Oppenheimer que dona el biopic de Cristopher Nolan estrenat el juliol de 2023.
Quins llibres clàssics podrien beneficiar-se d’un bon remake, en color i amb efectes especials per a acostar-los als lectors d’avui? Els diàlegs de Galileu? Els estudis de Goethe sobre el color? Qui gosaria a fer-ho?
L’absenta és un destil·lat d’herbes on destaca l’Artemisia absinthium (el donzell), que conté diverses molècules amb elevada toxicitat i algunes amb efecte al·lucinogen.
En Memento, Christopher Nolan va triar la mateixa solució que havia emprat la natura a l’hora de duplicar l’ADN milions d’anys abans: contar la història de Leonard en esquetxos, en aquest cas, de deu en deu minuts i a l'inrevés.
Els films de Hayao Miyazaki presenten la natura com a grandiosa, mentre que constaten que la confiança il·limitada en el creixement ens condueix a la catàstrofe.
La pel·lícula No mires arriba planteja alguns reptes que permeten reflexionar sobre la idea de colonitzar altres planetes, com la consanguinitat o el recanvi generacional.
La Roca té una pecularitat respecte a la resta d'obres del director: a la seua trama trobem un encert científic, com el llir entre cards, que diria Ausiàs March. Per la seua estranyesa, paga la pena comentar-lo.
Les pel·lícules i sèries de ciència-ficció, com Star Wars, sovint presenten fallides en les lleis de la natura tal com la coneixem.
A les pel·lícules d'Star Wars podem trobar errades de la física i la biologia, però hi ha un aspecte en què tota la saga, i les sèries derivades, fallen estrepitosament: l’ecologia. Molta ficció, però poca ciència.