La pel·lícula La Jungla de Cristal compta amb un important forat de guió, que es podria justificar si utilitzarem el principi d'incertesa de Heisenberg.
Gene Tierney va contraure la rubèola estant embarassada per culpa de la imprudència d'una fan. La història ens recorda la perillositat dels contagis de la COVID-19 i la necessitat que tothom es vacune, encara que no forme part d'un grup de risc.
Si ens posàrem elèctrodes per traure’ns energia, col·lapsaríem perquè no en quedaria per a mantenir el cor bategant.
Gràcies a la seguretat alimentària, malalties com el tifus i el còlera pràcticament han desaparegut.
Una epidèmia com la que malauradament hem viscut pot fer que isquen les pitjors pors. El cinema i la literatura han sabut emprar aquesta por per a construir guions on una epidèmia és el centre de la història o bé l’excusa al fons.
Alícia fa un viatge en què apareixen peculiars personatges que li diuen el que ha de beure o menjar. Després d’això, li passen coses estranyes. No sembla tot un viatge psicodèlic induït per les drogues?
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.