Alícia fa un viatge en què apareixen peculiars personatges que li diuen el que ha de beure o menjar. Després d’això, li passen coses estranyes. No sembla tot un viatge psicodèlic induït per les drogues?
Mig segle després de la metàfora futurista de Kubrick, perviu el creacionisme mític de Zaratustra, que continua essent el nord cosmogònic d’alguns. Aquest inici sonor acompanyant la seqüència d’un primat llençant enlaire un os com a primera eina i, per tant, estrenant l’antropocè, esdevingué icònic.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
Darrerament ha arribat als cinemes la pel·lícula Incerta glòria, basada en la novel·la homònima de Joan Sales. Enric Marco ens parla sobre les referències astronòmiques en l'obra.
Des dels seus orígens, al cine li han fascinat els avenços científics. En particular, l’astronomia i l’astrofísica han fet un paper important en les històries de ciència-ficció relacionades amb el viatge i l’exploració espacial. Encara que no sempre s’ha representat la ciència de manera precisa,
Fins a quin punt és real la ciència que apareix en la saga La guerra de les galàxies? Aquesta és una pregunta recurrent entre les persones que han vist les pel·lícules d’aquesta famosa space opera.
«Davant dels mèrits i reconeixements cinematogràfics a The Imitation Game, no falten tampoc les veus d'experts i familiars de Turing que critiquen l'obra» Estrenada a Espanya en començar l'any 2015, The Imitation Game no ha passat desapercebuda. La pel·lícula narra la vida d'Alan Turing, interpretat per
La inquietud que desperten en l’opinió pública les amenaces biològiques emergents queda patent en l’abundància de sèries i pel·lícules en què la desaparició de la humanitat és el resultat d’un nou patogen infecciós contra el qual la ciència no disposa de vacuna o cap tractament.
«El cinema i la ciència: crònica d'un desamor». Així titulava Manuel Moreno Lupiañez el seu article publicat dins del número «Fotogrames de ciència», tot un monogràfic de Mètode dedicat a la reflexió sobre la ciència i el cinema. Les freqüents relliscades presents en superproduccions cinematogràfiques