Els vegetals han inspirat nombroses narracions mitològiques. Annibale Carracci (1560 - 1609), representa en aquesta escena de l'Odissea, Ulysse et Circé, com Hermes li agrega la meravellosa planta Môly a tot el que menja Odisseu per tal d'evitar els encanteris

Scientists at 24 frames a second. The portrait of a scientist in the movies reflects the social attitudes against science, which too often focus only on its darkest side. Here, mad doctors shake hands with evil researchers that

Robot-audience. Science, technology and the human condition in the film by Stanley Kubrick and Steven Spielberg. Cinema is a scientific and technological development featuring a narrative trait that conveys cultural ideology and representation. Stanley kubrick and

Aquest article repassa les corrents cinematogràfiques a Espanya que s’han endinsat en la qüestió migratòria, des dels anys trenta, amb la migració del camp a la ciutat, fins a l’actualitat.

Quan es parla de les relacions entre les novel·les i les seues adaptacions cinematogràfiques és fàcil topar amb l’acudit de la cabra que, en un abocador, acaba de menjar-se un rotllo de pel·lícula. Quan una altra cabra se li acosta i li pregunta què li ha semblat, la primera respon: «No estava malament, però em va agradar més el llibre.»

La distopia, també anomenada antiutopia, ha estat un dels subgèneres més productius de la literatura i del cinema de ciència-ficció del darrer segle. Hom atribueix el neologisme del terme a l’economista britànic John Stuart Mill, un inconformista defensor de la llibertat sense quasi fronteres amb el límit que imposaria el dany que la nostra actuació pot infligir a un altre.

L'any 1968 s'estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, <em>2001: una odissea de l'espai</em>, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, <em>El planeta dels simis</em>, també contribuí a establir les bases d'una ciència-ficció més intel·ligent.

El cinema de ciència-ficció es caracteritza per dos aspectes: la capacitat d'especulació i el sentit de meravella que produeixen les novetats que mostra.

Cinema i ciència no són mons incompatibles. O almenys no tenen per què. Tanmateix, la imatge cientificotècnica dibuixada al cinema no és molt encoratjadora. L'entreteniment ha d'estar enfrontat al rigor?

El cinema va aparèixer al bell mig d’altres nombrosos invents tècnics que, a la darreria del segle XIX, van transformar la vida de les societats contemporànies. Les imatges a la pantalla transmeten emocions i idees, intervenen en el comportament del públic d’una manera potser més