Des de l’arribada de la COVID-19 han abundat tota mena d’informacions. Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia.
El volum 108 de la revista explora la participació social en la recerca i la construcció del coneixement científic.
El nombre de visites a la revista ha augmentat a més del doble respecte a l'any anterior.
Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupa contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 %. Analitzem amb diverses veus expertes com interpretar informacions com aquesta.
Com ocorre amb l'aigua a Mart, la troballa de fosfina s'ha relacionat ràpidament amb la possible presència de vida a Venus; a la Terra, són les activitats microbianes i humanes qui generen aquesta substància. Però el grup d'investigadors mostra cautela i remarquen que cal seguir investigant.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.
Aquesta nova entrega de l'aparador de Mètode recull propostes de lectura de divulgació científica per a les setmanes d'estiu de 2020.
Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.
La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.
