Davant la situació actual, Mètode facilita als seus lectors i lectores l’accés a l’actualitat científica.
Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?
La Institució Alfons el Magnànim edita l'obra Retrats de ciència, una selecció de les entrevistes publicades a Mètode al llarg de la seua trajectòria.
Elizabeth Rasekoala ha estat guardonada per la seua lluita en favor de la diversitat, la inclusió sociocultural i de gènere en la divulgació, l’aprenentatge i la pràctica de la ciència a l’Àfrica.
Què fan els científics quan expliquen i exposen la seua recerca o la dels altres? Comuniquen la seua recerca o la divulguen? A Gemma Marfany li agrada dir que dissemina coneixement...
El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
Biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. Per a tractar les seues facetes ètiques, ambientals i socials es fa necessària la integració de tots els actors en un debat comú.
