La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.

Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.

El coronavirus ha motivat la col·laboració global entre dues lògiques sovint allunyades: la mèdica-científica i la periodística.

Des de l’arribada de la COVID-19 han abundat tota mena d’informacions. Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia.

Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.

Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.

Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.

Gema Revuelta, Ángela Bernardo, Margarita del Val i Salvador Macip donen la seua opinió sobre la cobertura informativa de la pandèmia.

Les notícies falses i la desinformació s’han estès al mateix ritme que creixia el nombre d’afectats pel coronavirus 2019-nCoV detectat a Wuhan al desembre.

L’investigador Max Boykoff acaba de publicar el llibre Creative (Climate) Communications. Ací ens ofereix algunes de les idees clau que desenvolupa en la seua nova publicació.