Entrevista a Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i directora del projecte europeu CONCISE.

Des que el primer número de Mètode apareguera en 1992, la revista ha esdevingut una publicació de referència en l'àmbit de la comunicació i divulgació de la ciència.

Els reptes de la ciència s’escriuen en formats urgents i no gens literaris: és el que té fer previsions a cent anys vista quan se’n tenen vuitanta.

Confesso que tinc un problemeta, que sospito que comparteixo amb molts companys divulgadors científics: allò que m’interessa a mi no coincideix amb el que interessa els meus lectors.

En molts casos, els comunicadors tenim una visió més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors. Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.

En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.

És possible explicar el canvi climàtic en televisió? D’això en va parlar Mònica López, cap dels serveis meteorològics de TVE, en el marc del cicle d'activitats «València canvia pel clima».

Recuperem l'entrevista realitzada a Umberto Eco l'any 2004 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

Massimiano Bucchi (Arezzo, Itàlia, 1970) és professor de Sociologia de la Ciència en la Universitat de Trento i actual director de la revista Public Understanding of Science (PUS).

Recuperem l'entrevista realitzada a David Attenborough l'any 2010 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.