Amb motiu del 25è aniversari de Mètode, recuperem el número 80, que analitza la situació de la comunicació de la ciència en la premsa escrita i els reptes als quals haurà de fer front durant els pròxims anys.
Mètode va dedicar el número 88 a reflexionar sobre comunicació i salut: entre d’altres, es van tractar temes com les campanyes de salut públiques o les malalties estigmatitzades socialment.
Des dels seus orígens, al cine li han fascinat els avenços científics. En particular, l’astronomia i l’astrofísica han fet un paper important en les històries de ciència-ficció relacionades amb el viatge i l’exploració espacial. Encara que no sempre s’ha representat la ciència de manera precisa,
Els periodistes José Martí Gómez i Javier del Pino analitzen la cobertura informativa de la disciplina en el marc del cicle de conferències «Com es veuen les matemàtiques des de l’altra vora».
Viquipèdia és ja la principal font d’informació científica per a la població i tot indica que ho continuarà essent durant molt de temps.
La biotecnologia és avui un dels camps de la recerca científica amb major impacte potencial sobre la nostra vida diària. Els avanços en algunes branques com l’agrobiotecnologia o la biomedicina són cada vegada més ràpids i profunds, fins al punt que s’està produint una mena
Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.
Ens poden dir alguna cosa les falles sobre la manera com es popularitza la ciència?
El descobriment de Manel Porcar, Cristina Vilanova i Alba Iglesias, de la Universitat de València, ha assolit una gran repercussió mediàtica. Com ha estat possible?
«Alguna cosa falla en la comunicació sobre canvi climàtic quan les seues causes encara no estan clares per a bona part de la societat.» Què pot aprendre l’IPCC de la investigació en comunicació ambiental?