La biotecnologia és avui un dels camps de la recerca científica amb major impacte potencial sobre la nostra vida diària. Els avanços en algunes branques com l’agrobiotecnologia o la biomedicina són cada vegada més ràpids i profunds, fins al punt que s’està produint una mena
Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.
Ens poden dir alguna cosa les falles sobre la manera com es popularitza la ciència?
El descobriment de Manel Porcar, Cristina Vilanova i Alba Iglesias, de la Universitat de València, ha assolit una gran repercussió mediàtica. Com ha estat possible?
«Alguna cosa falla en la comunicació sobre canvi climàtic quan les seues causes encara no estan clares per a bona part de la societat.» Què pot aprendre l’IPCC de la investigació en comunicació ambiental?
Normalment, els investigadors socials analitzen els missatges en els mitjans a través de la lectura i codificació. Aquest mètode comporta molt de temps i restringeix molts estudis a mostres petites. Avui dia es troben disponibles ingents quantitats de text en format electrònic, per la qual
La comunicació és clau en l'àmbit de la salut. La incorporació d'eines comunicatives com Instagram al treball de camp en salut juvenil presenta tota una sèrie de reptes i de potencialitats per a la recerca social en salut.
L’article revisa el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’informació sobre el tabac i l’evolució que aquest enfocament ha tingut en el control del tabaquisme.
El repàs a la comunicació de les crisis sanitàries dels últims trenta anys serveix per a comprovar que hi ha una sèrie d'errors que es repeteixen. Ho explica Javier Granda.
Quin és el discurs dels mitjans de comunicació sobre les malalties rares? Ho estudien en aquest article Antonio M. Bañón i Josep A. Solves.