Una iniciativa social que acosta la ciència als xiquets hospitalitzats. Un músic que dedica el seu disc a la poesia astronòmica amb la col·laboració d’un físic i un astrònom. O un programa artístic organitzat pel CERN. Totes aquestes són només algunes de les propostes que
Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València el passat setembre, vam tenir l'oportunitat de conèixer
«Quan estudiem els defectes en la representació del canvi climàtic en els mitjans ens centrem en quins són els errors dels periodistes i editors, quan en realitat és un tema que també depèn dels científics»
La reestructuració en el sector dels mitjans de comunicació ha eliminat molts llocs de treball de periodistes, retallades que han estat especialment dures en els professionals especialitzats en àrees com ara ciència, tecnologia, economia i afers estrangers.
El periodisme científic s’enfronta al repte d’adaptar-se no sols a nous formats sinó també a les noves formes d’intercanvi d’informació. Les noves plataformes digitals faciliten l’accés i la producció de continguts científics i, per tant, forcen la seua audiència a evolucionar.
L’article presenta una panoràmica de la situació de la divulgació científica a França a partir de l’experiència de La Recherche, una revista mensual de divulgació científica.
Els reptes del periodisme científic passen per fer front a un entorn canviant i competitiu per a la premsa escrita on les condicions ambientals amenacen la supervivència de la divulgació.
La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.
Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.
La professora creu que «als científics no els vindria malament una millor comprensió de la naturalesa social de la ciència».