Ressenya del llibre Viaje al centro de un agujero negro, d'Iván Martí Vidal, una obra de divulgació sobre un dels objectes més enigmàtics de l'univers.

Ressenya d'El fin de todo (astrofísicamente hablando) de l'astrofísica australiana Katie Mack, sobre els possibles finals de l'univers.

Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al cel, associant-lo a estats d’ànim de divinitats o a presagis. I aleshores, a aquests canvis

Els forats negres s'ha convertit en una icona de cultura. El misteri i la intriga que l'acompanyen són cada vegada majors. Perquè?

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.

Vicent J. Martínez (València, 1962) és el director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Els seus treballs de recerca han aparegut en diverses publicacions científiques, entre elles la prestigiosa revista «Science».

L'estatus de Plutó com a planeta ha estat molt controvertit: des que es va descobrir, tant l'òrbita com la dimensió fan difícil situar-lo al costat dels altres planetes.

La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.