Els germans Wright conquisten Mart

A abril de 2021, el dron Ingenuity va volar per l'atmosfera de Mart. La seua finalitat era demostrar la viabilitat de realitzar vols en la tènue atmosfera marciana.

0
Katie Mack

‘El fin de todo (astrofísicamente hablando)’ de Katie Mack

Ressenya d'El fin de todo (astrofísicamente hablando) de l'astrofísica australiana Katie Mack, sobre els possibles finals de l'univers.

0

«La frontera del cel», de Roberto Trotta

El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès.

0

«¿Estamos solos?», de Carlos Briones

És una obra sobre astrobiologia d’un rigor afable: la ciència està entreteixida amb referències culturals contínues, amb connexions històriques i artístiques, o amb la ciència-ficció.

0
cosmos-humboldt-sagan

Conèixer la immensitat: Humboldt, Sagan i el cosmos

El Cosmos de Humboldt és l’estudi de la Terra, llar de l’ésser humà, en l’espai; el Cosmos de Sagan és l’estudi de l’espai com a llar de la Terra i de l’ésser humà. Però tots dos coincideixen en l’ús de la ciència com a mètode per a comprendre els fets que es donen en l’univers.

0
Aurora Valero

Art per a l’espai

L’artista Aurora Valero exposa la seua obra dedicada al cosmos a l’Institut de Sistemes Espacials de la Universitat de Stuttgart. La idea de la mostra parteix de la seua col·laboració en el número 92 de Mètode, L’univers violent.

0
Post Feature Image

Una mirada al cosmos

A través de les seues obres plenes de color i de força Aurora Valero ens ofereix la seua interpretació de l'origen i creació de l'univers.

0
Post Feature Image

Editorial núm. 92

«Quan mire el cel estrellat m’abisme en la seua infinitud» escrivia Pascal. Certament, la mirada al cel estrellat és motiu de qüestions eternes, sobre la nostra insignificança en el cosmos, sobre la raó de tot plegat, sobre la incapacitat humana per a capir l’origen de

0

Transneptunians

És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.

0

L’inventari còsmic

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.

0