Durant la quarantena, el cant de les oronelles o el suau dansar de les fulles s’han convertit en espectacles que ens acosten la natura al balcó. Quatre experts ens ajuden a conèixer la fauna i la flora que donen vida a la ciutat.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
El planeta s’està beneficiant de l’aturada de moviment humà? Està disminuint la contaminació? Experts de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València reflexionen sobre l'impacte ambiental del confinament.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
L’amenaça de les malalties infeccioses ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. En els últims trenta anys, un 75 % de les emergents tenen origen animal i un 17% són transmeses per un vector.
Davant la situació actual, Mètode facilita als seus lectors i lectores l’accés a l’actualitat científica.
La pròxima vegada podríem enfrontar-nos a un virus encara més mortal que el SARS-CoV-2. Ara és el moment perfecte per començar a fer feina, ara que estem conscienciats del perill que representa una pandèmia.
La història dels coronavirus com a agents patògens en humans es remunta a mitjan anys seixanta, quan es van aïllar per primera vegada a partir de mostres obtingudes del tracte respiratori d'adults amb símptomes de refredat comú. En l'actualitat es coneixen set tipus de coronavirus que infecten humans.
L'actual crisi sanitària del coronavirus obre una sèrie d'interrogants sobre la forma d'actuar, sobre els recursos amb què compta la ciència o sobre la importància d'una bona comunicació.
Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.