El vicerector d’investigació de la Universitat de València ofereix la seua visió de la pandèmia com a gestor universitari i especialista en salut.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica
Els autors es pregunten si la pèssima gestió de la pandèmia és un tema conjuntural o deriva de la mateixa naturalesa humana que ens fa confiar en un desenllaç feliç, encara que les dades ens suggerisquen el contrari.
Àngels Royo Peiró reflexiona al voltant dels debats que es plantegen a metges i pacients durant el procés oncològic.
La nova soca del coronavirus identificada al Regne Unit es diferencia d'altres per les mutacions que presenta. Ens ho explica la investigadora de FISABIO Alma Bracho.
Repassem, a través dels articles publicats en Mètode, l'actualitat d'aquests darrers dotze mesos de crisi sanitària provocada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.
El tipus de mascareta més eficaç dependrà de per a què les volem utilitzar. Hi ha tres tipus: les autofiltrables o EPI, les quirúrgiques i les higièniques.
El retard de la implantació de Radar COVID ha perjudicat el funcionament i la popularització de l'ús d'aquesta aplicació per a rastrejar cadenes de contagi de COVID-19.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
