Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.
El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?
Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.
La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
En el moment de publicar-se aquest número assistim, entre incrèduls, insegurs i impotents, a una situació només comparable a la que es visqué en les dues guerres mundials del segle XX. Una pandèmia global, que ha situat de nou l’espècie humana davant un escenari tan inèdit i desconegut com imprevisible.
Un estudi internacional coordinat per Vicent Balanzá, professor de Psiquiatria de la Universitat de València, tracta de conèixer quin ha sigut l'impacte del confinament en els hàbits de vida saludable de la ciutadania i poder planificar la postpandèmia «de la millor manera possible».
El bioquímic d'Algemesí Vicent Pelechano, juntament amb el grup de recerca que lidera a Suècia, ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Ens ho explica en aquesta entrevista.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.