naturaleza con inteligencia artificial

Joan Fontcuberta: Contes de fades i ogres

Joan Fontcuberta crea històries mitjançant la fotografia i altres fonts documentals amb les quals emula objectes d’estudi i metodologies pròpies de les ciències naturals parodiant els mecanismes de legitimació del coneixement científic.

0
Torre de Babel

La llengua dels bacteris

La comunicació entre individus, poblacions o comunitats és una característica intrínseca de la vida, de la cèl·lula. De fet, una de les primeres formes de transmetre informació entre individus la van inventar els bacteris, que poblen la Terra des de fa almenys 3.500 milions d’anys: es tracta de la «percepció de quòrum» (quorum sensing).

0
Antoni Lloret, Lluís Marquet, Ramon Folch, Josep M. Camarasa, Reinald Dedies, Oriol Casassas, Gerard Vassails, Josep Laporte, Joaquim Ramis, Enric Cassasas i Heribert Barrera, en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent

El català, llengua de comunicació científica

El vessant científic de l'esclat cultural dels seixanta fou, amb retard, el Manifest de Prada, que suposà l'inici de la publicació de recerques en català.

0
Pelopantón

Imitació de la vida

En una Europa en flames, Rita Levi-Montalcini perseverà en les seves investigacions. De fet, hi ha un pòsit optimista en la seua mirada, també de molta humiltat. En qualsevol cas, la profunditat assagística de la seva obra és indubtable.

0

¿Cómo entender a los humanos?, de Pablo Rodríguez Palenzuela

¿Cómo entender a los humanos? vol deixar clar que som tant el producte de la natura i la genètica, com de la criança i la cultura.

0

Els orígens de la normativitat

La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.

0

Coralitat

El món és una obra coral d’autor desconegut; desconeixem l'autoria de moltes obres i descobriments. L’important no és signar, sinó fer bé coses rellevants.

0
Martín de Cervera. Lliçó de teologia a la Universitat de Salamanca, amb alumnes de diversos ordes religiosos, 1614. Oli, portes de l’armari del depòsit de manuscrits de la Biblioteca Universitària.

Pot la teologia ser una ciència?

Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.

0

Nous entorns de coneixement

Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.

0

Modernisme i natura

Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme

0