Etiqueta: cultura

tela-seda-fallera
Seguint el fil: la ruta de la seda valenciana

La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.

La mort en la literatura

La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.

Noam Chomsky
Entrevista a Noam Chomsky

Noam Chomsky va revolucionar el camp de la Lingüística quan el 1957, amb Syntactic Structures, va argumentar que l’adquisició del llenguatge és part de l’estructura natural o innata del cervell humà.

Menjar ràpid, menjar lent: cultura o barbàrie?

El fast food o menjar ràpid, com a estil d’alimentació (i fins i tot de vida), és –sota els paràmetres més comuns i coneguts–, d’origen nord-americà. Comença, a mitjan segle XIX, amb l’elaboració de menjars bons i llestos.

muixeranga algemesí
Muixeranga: el llarg viatge

La Muixeranga, revaloritzada, gaudeix d'un excel·lent estat de salut, creix en nombre de membres, és imitada en altres pobles valencians i navega amb rumb segur enmig de la mar grossa de la globalització.

plantes en la península dels Balcans
La península de les plantes

La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants.

Els pescadors del Palmar

I així, un darrere l’altre, els pescadors del Palmar van triant els seus llocs de pesca o redolins a mesura que se’ls anomena per sorteig. Els primers han estat afortunats: enguany l’atzar els permetrà obtenir majors beneficis, ja que, en els llocs triats, la pesca és més abundant.

De la realitat a l’imaginari

En l’últim quart del segle xx, la investigació arqueològica va experimentar una renovació tant de mètodes com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biològiques (fauna i flora).