La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.

El món és una obra coral d’autor desconegut; desconeixem l'autoria de moltes obres i descobriments. L’important no és signar, sinó fer bé coses rellevants.

Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.

Les ciències socials i les humanitats promouen la participació del públic general i generen un coneixement cocreat en l'àmbit de la ciència ciutadana.

Observació de les referències socials i culturals que hi ha darrere de les plantes icòniques del modernisme

El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.

Entre el segle V i el segle IX, Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

L’acumulació cultural muda el que som i el que fem d’una generació a una altra i, pel que fa al coneixement científic, els canvis es produeixen amb tanta celeritat que moltes vegades tendim a imaginar com a distants teories o descobriments d’abans d’ahir.

Massimiano Bucchi (Arezzo, Itàlia, 1970) és professor de Sociologia de la Ciència en la Universitat de Trento i actual director de la revista Public Understanding of Science (PUS).