I així, un darrere l’altre, els pescadors del Palmar van triant els seus llocs de pesca o redolins a mesura que se’ls anomena per sorteig. Els primers han estat afortunats: enguany l’atzar els permetrà obtenir majors beneficis, ja que, en els llocs triats, la pesca és més abundant.

La museologia va començar tancant-ho tot en vitrines, però també ha evolucionat fins trobar el seu propi llenguatge. És la selecció natural de la selecció cultural.

En l’últim quart del segle xx, la investigació arqueològica va experimentar una renovació tant de mètodes com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biològiques (fauna i flora).

Finalment va ocórrer. Després de trenta anys conduint cotxes de gasolina, ara ja fa més d’un any que m’he decidit per un automòbil amb motor dièsel. El meu temor era que els automatismes adquirits durant tant de temps acabaren traint-me i que arribés l’hora de l’error fatal.

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.

Sa mare el va parir ara fa seixanta anys a Carcaixent (Ribera Alta), assistida per una comare. I va ser precisament aquella dona que el va ajudar a veure la llum qui disset anys després també li va obrir els ulls per triar la professió.

En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.

El 1866 Mathews Duncan, famós obstetre de l’Anglaterra victoriana, descrivia la fisiologia de la reproducció, al llarg de la vida de les dones, com «una espècie d’ona que, des de l’esterilitat inicial, va apujant al més alt nivell per davallar gradualment i tornar una altra vegada a la situació d’esterilitat».

En diferents moments de la història les dones s’han revelat contra el model unívoc de feminitat que la societat patriarcal proposa. L’afirmació «El meu cos és meu» pot semblar òbvia, però està carregada del sentit que en la dècada dels setanta li van imprimir les dones...