El caràcter extremadament muntanyós del nostre territori ha condicionat històricament el traçat dels camins. Els camins de ferradura, i posteriorment els de carro i les carreteres asfaltades, van ser la base fonamental de l’estructura econòmica i social del món rural.

Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.

A principi del segle XX s'iniciava un projecte revolucionari que representaria davant de les acadèmies estrangeres la comunitat científica catalana com una comunitat diferenciada i peculiar: l'Institut d'Estudis Catalans.

Una entrevista amb un dels científics més destacats del segle XX , autor d’obres tan cabdals com Sociobiologia o Sobre la naturaleza humana.

Sembla absurd decidir per un vot la veritat d’un teorema de matemàtiques o la realitat d’àtoms i molècules. Fins i tot entre els campions de la democràcia, se sol admetre que les proposicions científiques no tenen res a veure amb el sufragi universal. La ciència escapa al domini públic, tothom ho sap.

El Renaixement ha estat qualificat sovint d’“època de descobriments”. Encara que avui dia pocs historiadors compartesquen les opinions de Jacob Burckhardt, historiador suís del segle XIX que va dir que el Renaixement era l’època del “descobriment del món i de l’home”, és impossible no sorprendre’s pels importants descobriments científics i geogràfics d’aquesta època.

Per a molts científics, la ciència és una activitat cultural més dintre de les relacions socials. “Cultura menos ciencia igual a humanidades”, titulava Jorge Wagensberg un dels seus articles l’any passat. “La ciencia también es cultura”, és el títol d’una conferència que Manuel Toharia ha donat en diversos llocs recentment.

El fast food o menjar ràpid, com a estil d’alimentació (i fins i tot de vida), és –sota els paràmetres més comuns i coneguts–, d’origen nord-americà. Comença, a mitjan segle XIX, amb l’elaboració de menjars bons i llestos.

Noam Chomsky va revolucionar el camp de la Lingüística quan el 1957, amb Syntactic Structures, va argumentar que l’adquisició del llenguatge és part de l’estructura natural o innata del cervell humà.

El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions.