Carme Valls mostra que la falta d’equitat de les nostres societats emmalalteix les dones i que la medicina convencional les empitjora en lloc de sanar-les.

La ciència ciutadana ha de ser un punt de trobada amb les dones que al llarg de la història s'han ocupat de les tasques quotidianes mentre els homes feien els progressos científics.

Fins fa poc, l'arqueologia es considerava un camp d'homes, però en els últims anys ha viscut una gran transformació.

Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.

Cada 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, enguany baix el lema: «Les dones i la diabetis: el nostre dret a un futur saludable».

Pregunta enviada per ROBERTO SOLANO. ANA GARCÍA respon: Efectivament, als països més desenvolupats l’esperança de vida és major en les dones. Això és degut a una combinació de factors biològics i d’hàbits de vida. Així, per exemple, està la protecció hormonal dels estrògens davant les causes de

Pregunta enviada per TAMAR ARENAS (Belfast). PAU CARAZO respon: Es tracta aquesta d’una pregunta trampa, ja que en realitat amaga una pregunta fàcil i altres dues molt més «peludes». La primera es respon breument: els homes no tenen més pèl que les dones. El que passa és

Davant dels assumptes que tractaré de desenvolupar tot seguit se m’acuden algunes preguntes que trobe pertinents: per què plantejar-se ara una reflexió sobre les imatges entorn de la maternitat? Hi ha nous discursos al respecte i, sobretot, noves realitats? Per què no fer-ho sobre la paternitat si se’n parla ben poc?

En la nostra cultura, les condicions que envolten el part són molt diferents a les del passat. Igual com la resta de mamífers, totes les dones sabem parir des del moment del nostre naixement; la cultura en què ens toqui viure serà la que determinarà la manera com es farà.