Una investigació recent sobre els noms científics de bacteris i arqueus ha posat de manifest la notable bretxa de gènere que existeix encara en la nomenclatura dels procariotes en microbiologia, on només un 14,8% fan honor a una dona.

Què té a veure el Montgó amb la recerca de nous antibiòtics i amb la biografia de la investigadora Sagrario Mochales? Podeu llegir sobre aquesta troballa en la nova entrada d'Els Blogs de Mètode.

En el seu llibre El hombre prehistórico es también una mujer, la prehistoriadora Marylène Patou-Mathisl s'ha endinsat de ple en els clixés i estereotips sobre les dones en la prehistòria.

Treballar les masculinitats igualitàries i la captació del talent femení a les STEM, reptes de les polítiques d’igualtat universitàries.

Carme Valls mostra que la falta d’equitat de les nostres societats emmalalteix les dones i que la medicina convencional les empitjora en lloc de sanar-les.

La ciència ciutadana ha de ser un punt de trobada amb les dones que al llarg de la història s'han ocupat de les tasques quotidianes mentre els homes feien els progressos científics.

Fins fa poc, l'arqueologia es considerava un camp d'homes, però en els últims anys ha viscut una gran transformació.

Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.

Cada 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, enguany baix el lema: «Les dones i la diabetis: el nostre dret a un futur saludable».

Pregunta enviada per ROBERTO SOLANO. ANA GARCÍA respon: Efectivament, als països més desenvolupats l’esperança de vida és major en les dones. Això és degut a una combinació de factors biològics i d’hàbits de vida. Així, per exemple, està la protecció hormonal dels estrògens davant les causes de