Les dones parteixen essent majoria en la universitat, però són progressivament avançades pels seus companys, fins que acaben essent una minoria invisible en les categories més altes.

Amb el títol d’aquest monogràfic, SheScience, pretenem aprofundir en la ciència feta també per dones, en nombre i jerarquia equivalent a la dels homes, i en la ciència que revele aquelles característiques diferencials entre dones i homes, i aquelles altres que són específiques de dones. Ambdues bastant ignorades.

«Les dones que lideraran la ciència el 2030 estan ara formant-se en diferents nivells. És essencial deixar de costat els prejuís i estereotips de gènere per a no frustrar-les.»

El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere de les institucions acadèmiques. Partim de la necessitat de repensar aquest sistema i els indicadors

Capitolina Díaz, Antonio Ariño i Pilar Campins conversen sobre la ciència amb perspectiva de gènere, protagonista del nou número de Mètode.

Analitzem la situació de les dones en la ciència, els efectes dels biaixos androcèntrics en la recerca i els potencials canvis que representarien unes pràctiques inclusives.

L’absència de dones científiques entre els guardonats de l’edició 2016 dels Premi Nobel evidencia la desigualtat que encara existeix en els premis més importants de l’àmbit de la ciència.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El passat 11 de febrer de 2016 serà un dia difícil d’oblidar per a les persones que formem part de la Facultat de Física de la Universitat de València. Tres esdeveniments importants van coincidir per a fer d’aquell un dia perdurable per sempre. En primer

Jocelyn Bell és coneguda com la descobridora del primer senyal d’un púlsar, però també com una de les protagonistes d’un injust episodi de la història dels Nobel.

Entrevista amb la sociòloga i presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues.