Anna Veiga és coneguda per ser pionera en el camp de la reproducció in vitro a casa nostra. Ella va ser la «mare» científica del primer bebè proveta a Espanya el 1984. Una vida professional plena de dedicació i d'èxits al llarg de la qual
Carmen Calvo, amb el seu treball poètic i desconcertant, s’ha aproximat a la ciència des d’un angle creatiu que els cientifistes més estrictes (la ciència tracta de fets, la poesia, de sentiments!) no aprovarien però que no obstant això ha estat explorat en les càtedres
La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa en els últims anys, especialment en l’última dècada amb l’aprovació de mesures per a aconseguir la igualtat. No obstant això, falta molt de camí per recórrer
El gran pes que té per a nosaltres la imatge de la maternitat com la vocació totalitzant ha portat amb freqüència a assumir que es tracta d’una realitat natural i immutable
L’antropologia social i cultural ha estudiat la reproducció des del punt de vista de diverses especialitats –parentiu, simbolisme, feminisme, salut– i ha assenyalat tant les dimensions que comprèn com el caràcter social, construït i central per al manteniment d’una societat.
Una carrera científica normalment és una carrera d'obstacles, però en el cas de ser una dona s'hi afegeixen problemes i mecanismes d'exclusió específics.
El present article vol aportar una reflexió personal des del punt de vista de la història cultural sobre els contextos i els condicionants que han provocat l'exclusió de les dones de l'àmbit de la ciència.
La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se progressivament en diferents contextos des de la Il·lustració, amb la construcció de la societat liberal
Repas de la contribució femenina al camp de les matemàtiques al llarg de la història.
