Etiqueta: dues cultures

Portada número 80
Els reptes de la comunicació científica

Amb motiu del 25è aniversari de Mètode, recuperem el número 80, que analitza la situació de la comunicació de la ciència en la premsa escrita i els reptes als quals haurà de fer front durant els pròxims anys.

Pere Estupinyà
Entrevista a Pere Estupinyà

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.

Pixavins, parots, espiadimonis

Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes. La primera era un estrany animal que es transformava en pixaví després de molt de temps de ser un vampir

Post Feature Image
Entrevista a Hans Peter Peters i Susanna Priest

Les relacions entre científics i periodistes han estat força estudiades pels investigadors en comunicació de la ciència. Amb motiu del seminari sobre «Ciència i premsa» que va tenir lloc a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València el passat setembre, vam tenir l'oportunitat de conèixer

dues cultures científics i periodistes
Les dues cultures

La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.

Metode76_dues_cultures
La ciència als mitjans valencians

L’especialització dels periodistes en un context de crisi econòmica i de model de negoci dels diaris per la irrupció d’Internet, el llenguatge complex de la ciència o la popularització de les xarxes socials en la difusió de continguts van ser alguns dels temes tractats al

Metode76_dues_cultures
Les dues cultures

[caption id="attachment_9962" align="alignleft" width="200"] Anna Sanchis[/caption] El diari Levante – El Mercantil Valenciano, periòdic capdavanter dels valencians, sempre ha prestat una gran atenció a la ciència. De manera modesta, segur; insuficient, potser, però una atenció continuada i sistemàtica que espere que haja deixat solatge entre els

127-54
Ciència i poesia

El segle I aC el poeta llatí Lucreci escriví el seu famós poema De rerum natura, una de les obres capitals de la poesia científica. L’autor hi exposa amb detall la teoria atomística de la matèria i n’extreu conseqüències morals, dins la tradició epicúria: rebuig