Carlos Hernández ens mostra la dialèctica entre dir i callar, entre expressar i inhibir, entre llenguatge audible i interior, entre evolució biològica i cultura lingüísticament fundada... I molt més.

La cultura científica és necessària per fer a front a l'emergència climàtica, així com elevar el nivell de comprensió de la ciència per part de la societat.

Són periodisme i ciència dues cultures encara? Amb aquest debat va començar el cicle «Parlem de ciència!» el passat 26 de febrer, amb motiu de la presentació del llibre Retrats de ciència.

Una biblioteca adquirida al llarg de la vida és un registre de l’evolució d’una persona. El conjunt té més valor que les parts perquè explica una història més enllà dels textos.

Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.

L’autor reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura científica al mateix nivell que les humanitats.

Amb motiu del 25è aniversari de Mètode, recuperem el número 80, que analitza la situació de la comunicació de la ciència en la premsa escrita i els reptes als quals haurà de fer front durant els pròxims anys.

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.

Robin Dunbar és considerat un gran divulgador i, en aquest sentit, sempre ha mostrat preocupació per temes com la percepció social de la ciència i per la manera d’ensenyar-la.

Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes. La primera era un estrany animal que es transformava en pixaví després de molt de temps de ser un vampir