Carlos Hernández ens mostra la dialèctica entre dir i callar, entre expressar i inhibir, entre llenguatge audible i interior, entre evolució biològica i cultura lingüísticament fundada... I molt més.

La cultura científica és necessària per fer a front a l'emergència climàtica, així com elevar el nivell de comprensió de la ciència per part de la societat.

Són periodisme i ciència dues cultures encara? Amb aquest debat va començar el cicle «Parlem de ciència!» el passat 26 de febrer, amb motiu de la presentació del llibre Retrats de ciència.

No és estrany trobar llibres vells al costat de contenidors o decorant bars moderns. I és una llàstima, no només pel valor intrínsec dels llibres.

Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.

L’autor reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura científica al mateix nivell que les humanitats.

Amb motiu del 25è aniversari de Mètode, recuperem el número 80, que analitza la situació de la comunicació de la ciència en la premsa escrita i els reptes als quals haurà de fer front durant els pròxims anys.

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.

Robin Dunbar és considerat un gran divulgador i, en aquest sentit, sempre ha mostrat preocupació per temes com la percepció social de la ciència i per la manera d’ensenyar-la.

Els hi he fet haikús: les libèl·lules són la metàfora de la fragilitat i l’efímer. Ales de vidre tallades per l’art nouveau de l’evolució (o la cooperació) i la tristesa de la mort.