El número 103 de la revista Mètode aborda com l'evolució influeix en la biodiversitat d'espècies al planeta.
Si volem preservar ecosistemes funcionals per al futur i continuar gaudint dels seus serveis, també cal protegir la diversitat filogenètica i la funcional. Però per fer-ho no n’hi ha prou a delimitar espais protegits.
L’any 1998 naixia l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Us oferim la crònica de la seua V Jornada Científica, marcada per aquesta fita.
En la dècada de 1980 van sorgir tres subdisciplines de l’ecologia: la restauració ecològica, la biologia de la conservació i la biologia de les invasions; i totes tres van abraçar el paradigma nativista.
Des de mitjan anys vuitanta fins ara, la biologia de la conservació s’ha escindit en dos camps quasi independents: la gestió i l’ecologia de la conservació. Hem assistit a la recuperació de les espècies amenaçades de gran envergadura i a la disminució de les petites i comunes.
La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
Entrevista a Michael L. Rosenzweig, professor emèrit d'Ecologia i Biologia Evolutiva a la Universitat d'Arizona i Ecologista Eminent de la Societat Ecologista d'Amèrica.
Parlem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador valencià, amb motiu de la presentació del seu llibre a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada, a més d’escassa, és especialment fina i gustosa.