Laura Bassi, física mentora de Galvani, o Benjamin Franklin, que experimentava fent volar estels en dies de tempesta, ja sabien que els llamps que abans van ser de Zeus eren iguals a les espurnes del llom dels seus gats.
Antonio Lazcano va oferir una conferència a l'Espai Ciència amb motiu del 200 aniversari de la publicació de l'obra de Mary Shelley.
El professor Leo Lorenz, president del Centre Europeu d’Electrònica de Potència, fa ús dels seus dots docents per tal d’esclarir-nos alguns conceptes de la seua disciplina, explicar-nos el seu parer sobre noves tecnologies com el cotxe elèctric, o també sobre el paper dels professionals enginyers en la nostra societat.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.
Al llarg del segle xvii van començar a tenir un gran impacte social les exhibicions públiques dels fenòmens naturals provocats o descoberts pels científics. Gravats i pintures de l’època mostren la dimensió pública de les experiències de dissecció de cadàvers humans als amfiteatres anatòmics, mentre
Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.
